dilluns, 27 d’octubre de 2014

Reflexions sobre art i acció social des del Quebec




El mes d'abril d'aquest any em vaig embarcar a fer les Amèriques, només que amb els temps que corren amb 8 hores sobre un avió ja hi ets, i de sobte et trobes aterrant en una espessa estora blanca feta de neu. Objectiu: conèixer el teixit associatiu del Quebec al voltant dels projectes que treballen amb joves i difondre el projecte YOUTHME, d'empoderament per a joves a través de la càmera de vídeo, amb la idea que alguna associació d'allà hi estigués interessada a tirar-ho endavant. Entre reunions, visites i entrevistes, un dels dies  vaig impartir una formació en metodologia Youthme a WAPIKONI Mobile, un organisme  de Montreal orientat a la prevenció dels  suïcidis entre els joves de les comunitats de les Primeres Nacions (amerindis del Canadà) mitjançant la formació en llenguatge audiovisual i la producció de vídeos curts. Quan arriba el bon temps, tot un equip de cineastes i professionals socials comencen la seva ruta estacional  muntats en una caravana que fa d'unitat mòbil que es va  traslladant allà on són les comunitats. Us convido a veure'n algun exemple! La meva reflexió gira al voltant de si quan l'art intervé en un entorn fràgil amb col·lectius amb desigualtats socials esparverants, es pot permetre el luxe de no  posar tots els mitjans i aplicar els models que garanteixin l'empoderament real d'aquestes persones que participen en projectes de caire més artístic. La meva resposta és un no rotund, la responsabilitat social ens convoca a generar sinergies i interdependències obligades entre artistes i professionals de l'acció social.